Mes: desembre de 2014

4 – La Torreta CF
0 – La Llagosta

Partit contra el darrer classificat que, tot i que l’hem resolt amb força claretat, ens ha costat més del previst. Les primeres ocasions les ha tingut La Llagosta, però nosaltres hem marcat en la primera aproximació a la porteria contrària. Mica en mica ens hem anat fent nostre el partit i han anat caient els gols.

L’Ignasi ha estat poc exigit i ha tocat més pilotes amb els peus que amb les mans.

Entrenament de tecnificació de porters FCBEscola amb Joan Cañadas

Sortim al Mundo Deportivo!!

IMG_20141216_115439

8 – Canovelles U.E.
3 – La Torreta C.F.

Partit molt difícil contra el líder imbatut, màxim golejador (57) i segon mínim golejat (9). A més a més nosaltres hem arribat amb 3 baixes importants i no hem pogut fer cap canvi, a excepció dels porters.

Tot i això hem plantat cara i, fins i tot, ens hem avançat dues vegades en el marcador (0-1 i 2-3) però mica en mica s’ha anat notant el cansament acumulat i, com que el Canovelles no ha baixat d’intensitat, hem anat encaixant gols.

Personalment he acabat molt orgullós d’aquest equip que, tot i que hi ha coses a millorar, ha donat la cara i ha competit fins al final.

 

#MètodeV o com em pot fer llàstima una estrella del futbol

#MetodoV de Víctor Valdés

#MetodoV de Víctor Valdés

Fa uns dies em vaig acabar el llibre de Víctor Valdés #MètodeV, en el que l’ex-porter del Barça explica com s’ho fa per aconseguir superar la pressió a la que es veu sotmès un futbolista d’elit.

Però el que em va sobtar més de llibre va ser que el propi Valdés explica que ell no volia ser porter perquè no li agradava. Finalment ho va acceptar per la pressió de la família i entrenadors, i que va estar a punt de deixar-ho varies vegades. I el que és pitjor, relata com de malament s’ho passava als partits i que estava tota la setmana patint. És evident, que Valdés ha aconseguit arribar al màxim nivell en la seva professió i que molts nens, i no tant nens, ens agradaria haver viscut els seus grans èxits en primera persona, però això no treu que senti una profunda llàstima quan penso en la infància i adolescència que va passar.

Aquests dies, li he preguntat un munt de vegades a l’Ignasi si li agrada fer de porter o si prefereix fer natació o jugar a tennis. Jo sempre he vist l’esport com un divertiment i si alguna cosa he envejat dels professionals, és el fet de poder viure d’una cosa que t’apassiona. No m’agradaria que el meu fill es passés la seva infància angoixat o patint per si està a l’alçada de les meves expectatives, només vull que sigui feliç, jugant a futbol o fent el que li més li agradi.