#MètodeV o com em pot fer llàstima una estrella del futbol

#MetodoV de Víctor Valdés

#MetodoV de Víctor Valdés

Fa uns dies em vaig acabar el llibre de Víctor Valdés #MètodeV, en el que l’ex-porter del Barça explica com s’ho fa per aconseguir superar la pressió a la que es veu sotmès un futbolista d’elit.

Però el que em va sobtar més de llibre va ser que el propi Valdés explica que ell no volia ser porter perquè no li agradava. Finalment ho va acceptar per la pressió de la família i entrenadors, i que va estar a punt de deixar-ho varies vegades. I el que és pitjor, relata com de malament s’ho passava als partits i que estava tota la setmana patint. És evident, que Valdés ha aconseguit arribar al màxim nivell en la seva professió i que molts nens, i no tant nens, ens agradaria haver viscut els seus grans èxits en primera persona, però això no treu que senti una profunda llàstima quan penso en la infància i adolescència que va passar.

Aquests dies, li he preguntat un munt de vegades a l’Ignasi si li agrada fer de porter o si prefereix fer natació o jugar a tennis. Jo sempre he vist l’esport com un divertiment i si alguna cosa he envejat dels professionals, és el fet de poder viure d’una cosa que t’apassiona. No m’agradaria que el meu fill es passés la seva infància angoixat o patint per si està a l’alçada de les meves expectatives, només vull que sigui feliç, jugant a futbol o fent el que li més li agradi.

Deixa un comentari